CARTA FUNDACIONAL
DE POETES DE LA TERRA I AMICS DE LA POESIA (POETAP)


POETES DE LA TERRA I AMICS DE LA POESIA (POETAP) és una Associació Internacional que neix a l'estat espanyol amb la idea d'esdevenir una organització no governamental (ONG), per consolidar-se orgànicament en el major nombre possible de països dels cinc continents, establint estructuralment en diversos àmbits geogràfics amb la salvaguarda d'un aval jurídic administratiu d'acord amb la legislació vigent en cada un d'ells.
 
Sorgeix per la voluntat de diversos poetes i amics de la poesia, convençuts de la necessitat de conscienciar els ciutadans de la Terra en els drets bàsics de la humanitat, en les màximes poètiques del dret a la pau i la llibertat, la salut i el amor, la casa, la terra i l'aigua neta, des de la defensa ferma i solidària de la vida i de la Mare que ens va donar i dóna la vida, la Terra, i així mateix, convençuts que la poesia, la força de la raó i la paraula són els instruments més idonis per aconseguir tan alts i nobles fins.
 
POETES DE LA TERRA I AMICS DE LA POESIA neix del ventre fecund i generós de la Terra, no per suplantar a ningú ni contendir amb ningú, sinó per SER, promovent l'agermanament de les diferents cultures i llengües, organitzacions poètiques i artístiques que anhelen solidàriament idèntics o similars objectius humans i socioculturals, a fi de poder unir totes les forces per enriquir-se mútuament, partint de la inspiració que il·luminà i obre pas a la creació de cada escriptor amb el seu coneixement i intuïció, amb la seva avançada i subtil percepció de la realitat , en una recerca permanent de les respostes que l'ajudin a millorar i progressar en el seu desenvolupament integral o plenitud com a ésser humà, Poeta de la Terra, com gra de sorra replicat mil milions de vegades i idèntic a qualsevol altre gra de sorra que conforma platges, vesteix deserts i aixeca muntanyes de somnis i esperances amb els seus iguals, gra ínfim que es deixa remoure pels peus dels nens, que es deixa agafar a les mans i arrossegar per la força de les onades i l'alè diví de la TERRA per impulsar la creació poètica i democratitzar l'art, traient la poesia a la llum de les estrelles i del SOL, lluny dels restringits, patètics i freds cenacles de les elits, els poetes farts, banals i venals, els déus morts.
 
Els Poetes de la Terra i Amics de la Poesia ens proposem dignificar l'activitat i la creació poètica, lluny i al marge de totes les fires de vanitats, de tots els prestidigitadors de la paraula i titellaires de la veritat, fent valer tant l'estètica, la bellesa del propi poema, com l'ètica, el valor intrínsec del poema i la dimensió i projecció humana del poeta, ja que la creació literària més útil a la humanitat és la que reflecteix més fidelment la seva realitat i posa el verb al servei de la pau i de la llibertat, de l'amor més profund, lliure i fidel, responsable, solidari i autèntic pels diferents que en la seva existència i presència ens complementen, enriqueixen i humanitzen
 
Els Poetes de la Terra i Amics de la Poesia ens pronunciem contra la destrucció del medi ambient, la contaminació i l'enverinament de la Terra amb tot tipus de tècniques, productes i armes de destrucció massiva que incideixin en el saqueig i espoli dels recursos naturals i les fonts d'energia, en la submissió i l'anihilament de les persones i els pobles. Denunciarem per tant tota violació dels drets humans, tot atropellament a la dignitat dels ciutadans i dels pobles, tot abús de poder del qual tinguem cabal coneixement, sense distinció ni excepció.
 
Poetes de la Terra i Amics de la Poesia participarem activament en l'àmbit poètic i sociocultural de totes les societats i espais geogràfics del planeta, per contribuir a l'exercici de la ciutadania en la recerca, construcció i consolidació de democràcies avançades i plenes de contingut, amb polítiques de desenvolupament sostenible i solidari, en tots i cadascun dels pobles de l'Aldea Global, prioritzant el seu dret inalienable a una vida rica, plena i digna, en la defensa decidida del medi ambient i del llegat poètic, plurilingüística, multicultural i multi ètnic de cada poble, País, Nació i Estat del mapa antropològic de la TERRA, prestant una especial atenció i cura a les llengües i cultures primigènies dels pobles originaris. D'aquesta sort, ens fonem amb el seu propi medi natural, fent que l'art i la poesia serveixin millor a la humanitat, participant personal i col·lectivament en la recerca dels nous valors que exigeixen els temps actuals i recuperant aquells que són perennes i universals, per Ser i créixer tots en llibertat i en pau amb nosaltres mateixos i amb els demes.
 
Poetes de la Terra i Amics de la Poesia ha de servir de plataforma per a la integració social i el eficient concurs dels ciutadans en els assumptes públics d'una societat dinàmica i subjecta a canvis de tot tipus. Exercint de testimonis, agents de la pau i la llibertat, a través del verb útil, crític i incisiu, humil i senzill, en ser els notaris agents que, reconeixent-se en la seva cultura originària, es reafirmen en els seus ideals i conviccions més íntimes, per SER i ser fructífers, assumint el seu compromís vital i interactuant activa i positivament en el seu propi temps i espai i el més ampli: l'Aldea Global.
 
No volem que tot això quedi en una mera declaració d'intencions, un bell somni virtual, per això, és imprescindible la concreció d'un pla general d'actuació que possibiliti el desenvolupament dels fins proposats i que, en el cas, s'explicita en les següents activitats principals:
 
La gestió de l'espai web "poetasdelatierra.org", com a fòrum universal poètic literari de debat i trobada dels que s'uneixin al nostre projecte vital per créixer junts, conservant cadascú la seva pròpia i intransferible identitat individual i col·lectiva.
 
L'organització d'un certamen literari anual d'àmbit internacional, que abasti i consolidi els tres pilars o marcs de creació essencials de Poetes de la Terra: POESIA, NARRATIVA I ASSAIG.
 
L'organització de diversos i puntuals trobades poètiques i esdeveniments literaris al llarg i ample del planeta.
 
L'organització de circuits escolars en qualsevol àmbit geogràfic, per donar xerrades i fer lectures poètiques amb l'objectiu de despertar i fomentar en els nens la seva innata fantasia i creativitat.
 
La publicació d'una revista de POETAP, de poesia, narrativa i articles d'interès general o repercussió universal, al principi amb periodicitat trimestral i després, a mig i llarg termini, amb periodicitat bimensual i mensual.
 
La promoció d'una editorial, que els pugui servir als Poetes de la Terra i afins, de plataforma per publicar els seus poemaris, assaigs i narracions (novelles i contes infantils) aquest projecte editorial, donarà suport en la mesura del possible a la edició d'aquells autors no consagrats ni reconeguts, amb una atenció especial als poetes dels Pobles Originaris (sense suports ni mitjans) sempre que les obres presentades concordin amb els objectius de Poetes de la Terra, i la seva qualitat estigui a l'alçada que es imposa tot segell editorial que es preï i vulgui validar, acreditar el seu fons editorial.
 
Som conscients que només la unió de les poetesses i poetes, amigues i amics de la poesia que creen en els somnis, ens permetrà dotar-nos dels mitjans orgànics, tècnics i econòmics per iniciar el camí i aixecar el vol. Per això, POETES DE LA TERRA I AMICS DE LA POESIA fem una crida universal a totes aquelles i tots aquells que sentint com seu el batec del cor danyat de la Mare Terra, senten com fills que han de fer alguna cosa per defensar l'efecte hivernacle i de l'escalfament global, de qualsevol agressió que pateixi, i volen donar el millor de si mateixos, aportar la seva creació, poesia i il·lusions per créixer i pujar colze a colze, mà a mà, perquè la seva veu i el seu vot compten, en sumar multiplicant el seu propi valor i força, contribuint activament al desenvolupament i creixement per la base i en altura dels Arbres que acullen els Poetes de la Terra i Amics de la Poesia, fent d'aquests, instruments vàlids, amplis i democràtics, amb arrels profundes i troncs llisos o rugosos, amples i alts, de branques sòlides i copes capaços d'albergar i protegir TOTS els nius i tots els somnis dels homes i les dones, els nens i les nenes que van néixer del i per a l'Amor, que van néixer per SER i ser Lliures.
 
Aquesta és la nostra carta fundacional, el projecte més ambiciós i altruista que poden somiar i crear els que amb la força de la raó i el valor de la seva paraula decideixen anar més enllà de si mateixos, per a ser llavor d'amor i vida que s'expandeix sense pausa ni desmai, lliure i altiva, que es converteix en els dofins blancs que a la llum de la lluna perfilen les esteles del mar, en les panteres negres i dracs alats de Pandora i els cavalls de pura sang àrab, ser llavor que cavalca la dolça pluja i el vent huracanat, el raig i el llampec, les ondes i les ones del Mar embravit, llavor que és ànima i veu tel·lúrica dels poetes de la Terra que s'alcen davant el PODER i prenen la paraula, que s'inclinen davant el feble i baixen la mirada, llavor que besa, desperta i aixeca els vius adormits i els morts en vida, dotant-los els valors més genuïns i solidaris de una societat que necessita de la poesia humana i senzilla, autèntica, en cada carrer, cada plaça, a cada poble i ciutat de la Terra, com necessiten els éssers humans de l'aire pur de les valls recòndits i les muntanyes on habiten el llop i l'ós, on canta el gall fer i vola el duc.


ANNEX
1
POETES DE LA TERRA I AMICS DE LA POESIA A ESPANYA.

D'acord amb la legislació vigent a Espanya, POETES DE LA TERRA I AMICS DE LA POESIA s'ha constituït en Associació a l'empara de la LO. 1, de 22 de març de 2002 i del REIAL DECRET 1947/2003 del 28 de novembre, que li atorguen el marc legal per a exercir les seves activitats.
 

POETES DE LA TERRA I AMICS DE LA POESIA fa seus tots els principis que omplen de contingut aquesta carta fundacional i assumeix que l'essencial és la promoció i defensa universal dels drets dels éssers humans i, molt especialment, el dret de les nenes i els nens a la seva pròpia identitat i dignitat, llengua i cultura.
 

No és possible realitzar aquest projecte a Espanya sense admetre una realitat palmària: la divisió existent, el dur enfrontament entre les diferents identitats culturals i lingüístiques dels fills i germans de la Pell de Brau, enfrontament que, venint de lluny i tenint profundes raons històriques, avui en dia és avivat pels que bufen les brases i tiren benzina al foc de manera irresponsable, avui és avivat per la vesànica actitud d'una classe política sorda i cega que només sap mirar-se el melic i moure's pels seus interessos espuris (personals i partidistes) i els seus rèdits polítics a curt termini en l'àmbit del seu propi territori o nació estat.
 

La nació castellana, en altre temps culta i laboriosa, hospitalària, austera i sòbria, fidel i brava, comunera, va ser sotmesa pel jou i les fletxes, esclavitzada i violada pels del dret a pernada, els fills i néts d'Isabel i Fernando (tant munta, munta tant) els Àustria i els Borbons de l'Escorial, pels fills de la cabra i del gripau Iscariot, per convertir a la més noble i solidària nació castellana en la seva trista i basta caricatura, en aquesta madrastra repel·lent, dura i inculta, excloent i dominant que es va apropiar en el passat i pretén seguir fent-ho en el present de tots els territoris, símbols i referències històriques comuns per a la seva exclusiu domini i benefici, començant amb el nom d' Hispania i fent de la "Gramàtica Castellana" de Antonio Nebrija l'arma més eficaç per dominar i anul·lar la identitat de les altres llengües i cultures germanes d’ Hispania i de les primigènies de Llatinoamericà, fins al punt de convertir la part -el castellano- en el tot, el español, de manera que a tot arreu del món es denomina "Llengua Espanyola" a la que és i serà una més de les llengües de l'estat espanyol, la llengua castellana.
 
POETES DE LA TERRA I AMICS DE LA POESIA:  propugna que tots som fills de la filles d'una mateixa Mare, de la nostra Iberia-Hispània de Joanot Martorell i Jordi de Sant Jordi, de Bernat Metge i Anselm Turmeda, de Joan Salvat-Papasseit, Mercè Rodoreda i Miquel Martí i Pol, de Rosalía de Castro i de Curros Enríquez, d'Álvaro Cunqueiro, Manuel Rivas i Luisa Villalta, de l’Arxipreste de Hita i del Marquès de Santillana, de Cervantes i de Lope de Vega, de Francisco de Quevedo i de José Espronceda, de León Felipe i de Luis Cernuda, tots fills i germans de la Iberia-Hispània-España senzilla i noble, oberta i democràtica, culta i peregrina, dolça i neta, solidària i generosa, la que tots i cadascun de nosaltres hem de preservar units, defensant les nostres cases, les nostres terres, els nostres pobles, les nostres pròpies llengües i cultures, la nostra història e identitat, la pròpia i la col·lectiva, sense caure en les trampes dels nacionalismes conqueridors i opressors, bàrbars i manipuladors.
 
POETES DE LA TERRA I AMICS DE LA POESIA: reconeix, per tant, que Espanya en les seves llengües i cultures, en la seva formació com a estat i en el sentiment expressat lliurement pels seus ciutadans és un Estat plurinacional, de manera que es proveeix d'una estructura organitzativa mixta i de caràcter federalista, en funció de les llengües pròpies de cada espai geogràfic natural, la qual cosa no obsta perquè els espais s’ organitzen al seu torn en províncies i comarques. Caldrà posar una especial atenció a la realitat cultural i sociolingüística de Balears, Navarra i del País Valencià i la innegable i inalienable qüestió nacional de Catalunya, Euskadi i Galícia, partint de la nostra expressa i definitòria declaració, igual de cert és que totes les nacionalitats històriques perifèriques són plurals com que Espanya és plurinacional. Raó per la qual només des del mutu respecte i reconeixement es podran acollir sota un mateix paraigües i defensar un mateix i vital projecte comú, tots els poetes de les diferents llengües que en cada territori o nacionalitat formen avui sectes, capelles i capelletes, donant-se la esquena i ignorant olímpicament uns als altres, quan no es fan la guerra entre ells, sempre estúpida i fratricida, disputant un terreny que a ningú pertany.
 
D'aquesta manera, l'olivera originari de POETES DE LA TERRA I AMICS DE LA POESIA s’arrelarà i refermarà en els cinc continents, en totes les ètnies, pobles i nacions, llengües, cultures, creences i civilitzacions de la Terra. A Espanya, l'arbre originari acollirà a totes i cadascuna de les seves expressions poètic lingüístiques per cohesionar aquest fraternal i unitari, necessari i ambiciós projecte, que només es farà realitat en el respecte i trobada de tots els poetes i poetesses, sense l'exclusió de ningú per la seva llengua de creació, nacionalitat o territori natural amb un espai poètic plural (Euskadi, Galícia, Catalunya, Balears, País Valencià i Navarra) i en l'Espanya que sols se expressa en la llengua castellana on Andalusia i les Canàries -per raons òbvies- configuraran cadascuna el seu propi espai poètic.

Igualment, atenent a la realitat multi ètnica i multicultural de la nostra societat amb la decisiva aportació de la immigració a Espanya al seu creixement demogràfic, cultural i socioeconòmic, (POETAP) obrirà nous espais de realització, conciliació i integració social i poètic cultural dels nostres germans, llatins, magrebins i àrabs en general, subsaharians, eslaus i dels altres països de l'Est i els residents anglesos, francesos, alemanys ... que es vulguin unir a Espanya a la nostra organització. Sobre això, hem de deixar ben clar que cada poeta és i serà lliure de escollir -en plena llibertat i coneixement de causa- on se sent més còmode i prefereix estar i participar en atenció a la seva llengua, cultura i país d'origen, sabent que si utilitza més d'una llengua en la seva creació, podrà estar en els àmbits poètics oberts que millor estimi. En nom a un millor enteniment, comprensió i difusió de l'obra poètica dels que no escriguin en castellà, català o gallec, és desitjable que els autors acompanyen els seus textos i comunicacions amb una traducció a qualsevol de les tres llengües espanyoles o llatines.
Sabem que el camí s'inicia amb el primer pas, recorrent l'àmplia base i pujant, de baix a dalt, esglaó a esglaó, fins a trepitjar les agrestes cims dels vuit milers, per seguir pujant per l'escala infinita del cel fins arribar a la lluna i besar els estels. Pujar i pujar, per tornar a baixar (del refugi del poeta), tocar amb els peus la terra humida i generosa de la Mare i SER la llavor que aprofundeix i arrela en el més profund i que, com l'arbre de la vida, sobreviu a la caiguda del llamp i resisteix l'envestida de l’ huracà:
 
Per a ser, l'Olivera Grossa, de la Vila Joiosa, ser la flor de l 'ametller i el taronger al País Valencià d'Ausiàs March i d'en Raimon. Ser “Vientos del Pueblo” i “Las Nanas de la Cebolla”de Miguel Hernández.
 
Ser l'Alzina mil·lenària de la Vall de l'Alcúdia i el Olivo mil·lenari de Daimiel, al cor de les Taules resseques i consumides pel foc lent i profund, enmig dels ulls del Guadiana i dels més amplis i grans sequerals de Castilla la Manxa.
 

Ser el Castany del Campano, la Sabina de Sigueruelo i el Gran Roure d’ Estalaya, els faigs i pins silvestres de la Llacuna Negra en les glaceres t’Orbin, els castanyars de las Batuecas a la Serra de França i els til·lers i les alzines dels Pics d'Europa en Castilla León.
 
Ser el Teix de Rascafría, davant el Madrid imperial dels Borbons i del "mana ous". Ser de Madrid els barris de Lavapiés i de Manuela Malasaña, el Madrid del "No Passaran" i "El Trencaones del feixisme" Ser el poble ferm i autèntic, obert, culte i solidari, davant els “zombis” de l'Escorial i de la Vall de la infàmia.
 

Ser el Castany de Baamonde i el Avi de Chavín, els roures, castanyers i avellaners de les Fragas del Eume i les orquídies de Enciña da Lastra, la veu d'Emilia Pardo Bazán, Celso Emilio Ferreiro i Valle Inclán en els verds i fèrtils prats de Galícia, la del mar, de la pluja i calma.
 

Ser d'Aragó, la Devesa del Moncayo, els pins negres de Posets-Madaleta, la pau i la llum d’Ordesa, els faigs i els avets del Mont Perdut, el Ginebre de Cantavella, la Carrasca Becha i el Xop de Monzó, ser La Vall del Roures i Els Ports de Beseit a la Matarranya.
 

Ser l'arbre sagrat de Gernika al País de tots els colors del verd, del blanc i el vermell, a la terra de les faigs, roures i alzines, del mar i la destral, dels masos i cases pairals de l'Euskadi que assumeix la seva pròpia història i defensa, avui com ahir, per dalt de tot i de tots, la seva identitat, els seus furs i la seva llengua neta i indòmita, colze a colze, mà a mà, en el si de l'Espanya plurinacional, humanista i solidària.
 
Ser la terra més càlida i sensual, més àrab o mora, els pobles blancs oberts al ball i al cant, a la llum del sol i la pluja i el petó de l'aire de la Mediterrània i l'Atlàntic:
 
Ser el Garrofer a Casas Viejas, l’Arce a la penya de l'Àguila, el pinzell de Picasso i el Castany Sant de la Sierra de las Nieves a Màlaga.
 
Ser la Surera de la Garganta, les pruneres silvestres de la Foia de Santa Maria, ser el vers pur i senzill de Machado, les fosques orenetes de Bécquer, els patis del barri de Triana, El Parc de María Luisa, la Torre d'Or i la Giralda, el cor i l’anima de Sevilla.

Ser el Garrofer de l'Ermita, el Castanyó del Avi, el Cirerer de la Paranza, l'amor de Boabdil i Lorca per Granada, la de les guitarres de Sacromonte, la del Genil i Darro, dels Jardins del Generalice i de l'Alhambra a la ombra de Sierra Nevada.

Ser "El Poeta en la Calle" i "Marinero en Tierra" de Alberti, les flors i colors del Carnaval, el Parc Natural de Cadis, la sal i la llum de la Badia.
 
Ser de Huelva, el Parc de Doñana, l'Acebuche l’Espinillo, la Surera de la Pica, la Serra de Grazalema. I de Moguer, la delicada maduixa i la papallona blanca, el pi gros i solitari que li fa l’ombra a les ànimes de Platero i Juan Ramón Jiménez.

Ser el Noguer de la venda de les Navas, l'Arboç de la Font de la Gitana, el Ametller del sender de la Buitrera, Averroes, la Mesquita i Ben Zaidun de Còrdova.
 

Ser de entre els altius olivars de Jaén, l’Olivera de Fuentebuena, ser el Pi de Galapán, “El Fresno del Cortijo de San José de Los Propios, El Acebuche de las Hoyas i d'Úbeda, el somni etern de Sant Joan de la Creu
 
I Ser el Dragoncillo, la Clavellina, la Zamarrilla i el Safrà del Cap de Gata, ser el sol i el vent, les orquídies salvatges i l'or blanc i verd de Almeria.

Ser el Pi Gros i el Pi de les Dues branques de Vilaflor, ser el Drago Mil·lenari, ser tots els vents de l'Atlàntic i del Sàhara, ser el petó del sol i la dolça pluja a la Caldera de Taburiente i en l'arxipèlag Chinijo, a La Cimera Vella i en Garajonay, a les Illes Afortunades.

Ser el Carbayon de Valentí, el Roure de Bermiego, els roures, els til·lers i els faigs de Somiedo, els teixos dels Pics d'Europa en l'Astúries brava i minera, dolça i marinera.

Ser a les Balears els sabines de les Pitiüses, els figueres i els Garrofers, els ametllers en flor i les oliveres de la Serra de Tramuntana, ser Olivera de Cort i Olivera de Son Muntaner, ser el Ficus de la Misericòrdia i la Bellaombra de l 'Jardí de la Plaça de la Reina, a la Palma.
 

Ser el Faig de la Grevolosa i Lo Parot d'Horta de Sant Joan, ser els arbres Centenaris: d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, del Canigó i del Montseny, de Montserrat i el Massís del Pedraforca, del Cadí-Moixeró i la Garrotxa, ser la natura, l' història, la llengua i l'anima de la oberta i dolça Catalunya. La Catalunya de Salvador Espriu, de Maria del Mar Bonet i de Joan Manuel Serrat, dels Segadors, de Pau Casals i el "Cant del Ocells", la Catalunya de l'Empordà, el Ripollès, el Pallars Sobirà i el Segrià, del Delta de l'Ebre i el Montsià, del Maresme, el Vallès i el Penedès.
 
Ser el colom blanc i la branqueta de l'olivera al bec, el trencalòs vermell i l'àguila blava, ser la cabra blanca i el dolç cant de la merla al fons de l'olivera, ser en la Cornisa Cantàbrica el cant potent del gall fer i SER el vol nocturn i vigilant del duc que guarda els arbres i boscos recòndits de l'Espanya plurinacional.

Ser la veu del poeta, senzilla i tel·lúrica, fonda i altiva, que li canta a la vida, l'amor i la llibertat, al respecte a la mare Terra; ser la veu dels "rossinyols que canten sobre els fusells i enmig de les batalles "  Ser la punta de fletxa argentina que veloç travessa el pit sense cor, àrid i tenebrós de les harpies que volen -en cercles- sobre les aigües estancades i pantanoses, putrefactes i pestilents on s'arrosseguen i xipollegen els rèptils repugnants i miserables de pell cuirassada.

Ser la llum dels estels que il·lumina les senderes que pugen a les muntanyes sagrades i a les copes més altes dels arbres mil·lenaris, on acudeixen tots els orfes i pelegrins, tots els desposseïts: els fills dels rius i la SELVA de Llatinoamericà, els fills de les glaceres i deserts, de les valls frondoses i profunds, de les altes i inhòspites muntanyes, els fills de l'asfalt dels suburbis perifèrics a les ciutats sense llei ni cor dels cinc continents; ser els fills de tots i cadascun els Pobles Originaris i Lliures de la TERRA
Ser i ser, Tots i cada un dels fills del Sol i de la pluja que fugen descalços i espantats de les lúgubres masmorres i els actes de fe, de les fosses i els merlets de les altes torres dels castells medievals, dels púlpits tronant d' les fosques catedrals, de l'Espanya Una  ... y ....  Salvatge, timorata i alcavota, hortera i beata, covarda e hipòcrita, inculta d'alt bressol que jutja i condemna quant ignora, l'Espanya cavernícola i caïnita, bruta i casposa, l'Espanya excloent que renega dels seus propis fills i germans, la que té por de la llum i els taquígrafs, del sol i la pluja, la que menteix més que parla, i encara està buscant la pedra filosofal pels polsegosos i deserts camins del no-res, per on cavalquen les hosts de ningú, totes les ploraneres i els fantasmes dels genets sense tomba, sense cor, sense cap i sense ànima.



 
ANNEX 2:

POETES DE LA TERRA I AMICS DE LA POESIA
A LLATINOAMERICÀ.

L'Associació Internacional POETES DE LA TERRA I AMICS DE LA POESIA neix i veu la llum el gener de 2010, per unir-se a la solidària i ascendent marxa de tots els pobles de Llatinoamericà cap a les cimeres de la Gran Cordillera Andina al Bicentenari de la seva Independència


UN CANT A LES TERRES I EL TREBALL,
L'AMOR I LA VIDA,
LA VEU DELS POBLES DE LLATINOAMERICÀ

Les terres i el treball, l'amor i la vida, la veu dels pobles de Llatinoamericà són el coure, la cirera i el raïm de Xile, el préssec i el vi de Mendoza, el sucre i el ron de Cuba i de Santo Domingo, els fesols i el blat de moro, l'advocat i el tequila de Mèxic, el cafè i el ritme de Colòmbia, el gas i la plata de Bolívia, les ellendales de l' Uruguay, les taronges d' Entre Ríos i les llimones de Tucumán, les pomes i les peres de Neuquén, els espàrrecs, el pisco i el raïm del Perú.

Les terres i el treball, l'amor i la vida, la veu dels pobles de Llatinoamericà són les orquídies i els Parcs Naturals de Costa Rica, les Galápagos i les bananes de l'Equador, els peixos del Titicaca i les flors del Matto Grosso, LA SELVA i els rius Orinoco i Amazones, la llima i el meló de Veneçuela i del Brasil.

Les terres i el treball, l'amor i la vida, la veu dels pobles de Llatinoamericà són els pomelos i les flors d'Hondures, Antiga, l'artesania i els colors de Guatemala, les lluites d'alliberament del Salvador i de Nicaragua, és el gran abraçada i més profund petó interoceànic de Panamà, és Paraguai i els seus rius, el Paraguai, Paranà i les cascades d’Iguaçu i es el Puerto Rico que defensa la seva llengua i cultura, la seva identitat i dignitat.

Les terres i el treball, l'amor i la vida, la veu dels pobles de Llatinoamericà és avui, més que mai, la defensa d'Haití, subjugada i saquejada, esclavitzada i violada pels fills i els néts -amb dret a pernada- d'Isabel i Fernando i el "Rei Sol" dels marins USA i de tots els "Fills de la Gran Bretanya". Haití, la Perla Negra del Carib que va pagar i paga molt cara la gosadia de ser la primera a trencar el jou d’esclava. Haití, que avui s'estremeix i mor, colpejada i enderrocada sísmica i sistemàticament per l’urpa assassina del terrorisme econòmic, social i polític de tots els déus blancs, què no és la Mare Terra, NO! La culpable de que avui s'enfonsi i es perdi en l'abisme de la seua infernal misèria.

Les terres i el treball, l'amor i la vida, la veu dels pobles de Llatinoamericà són els pobles indígenes i els esclaus negres que es van aixecar trencant les cadenes de l'esclavitud, són els mulats i els criollos amb dignitat, sang i cultura; són els que van tenir el valor de mirar la pedra, agafar la pedra, aixecar la mirada, prendre la paraula, tensar l'arc, agafar la fletxa, encendre la farga, temperar l'acer, empunyar la forca de fusta, la destral, la falç i l'espasa, a respondre a la genuïna crida de la Terra, per a seguir la llum, la paraula liberal i humanista de Simón Bolívar i José de Sant Martí, de José Antonio de Sucre, José Gervasio Artigas i Antonio Nariño, de Miguel Hidalgo i José Maria Morelos, de Bernat O 'Higgins i Mariano Moreno, per vèncer les mainades i espases de fortuna de l'Espanya colonialista i obscurantista de Fernando VII, aquell rei de infausta memòria anomenat el "deseado" que va ser gràcies a la Santa Aliança i el Altíssim, el Borbó rèptil més vil i verinós d'Espanya.
Les terres i el treball, l'amor i la vida, la veu dels pobles de Llatinoamericà són el verb i la sang més fèrtil i generosa de; Sandino, Zapata, Mariátegui, Emilio Recabarren, Francisco Morazán, Farabundo Martí, Lázaro Cárdenas, Vicente Lombardo Toledano, Salvador Allende, Gladys Marín, Che Guevara, Camilo Cienfuegos, Fray Bartolomé de las Casas, Elder Camara, Samuel Ruiz, Leonardo Boff, Jon Sobrino, Camilo Torres, Monsenyor Romero, Ignacio Ellacuría i de tots els han donat i ens donen el millor de si mateixos, a donar-li els somnis, l'amor i la vida a la marxa ferma i victoriosa de tots els pobles de Llatinoamericà cap al seu definitiva alliberament.
 

Les terres i el treball, l'amor i la vida, la veu dels pobles de Llatinoamericà estan en les veus lúcides i resoltes, fermes i poderoses de: Gabriela Mistral, Vicente Huidobro, Pablo Neruda, Víctor Jara, Nicanor i Violeta Parra, de Alfonsina Storni, Julio Cortázar, Juan Gelman, Facundo Cabral, Atahualpa Yupanqui, Jorge Cafrune i Mercedes Sosa, de Juan Carlos Onetti, Mario Benedetti i Daniel Viglietti, de Josefina Pla, Hérib Campos Cervera i Hugo Rodríguez Alcalá, de Manuel Bandeira, Mario de Andrade i Oswald de Andrade, de César Vallejo, Manuel Scorza, Ciro Alegria i José María Arguedas, de Álvaro Mutis, María Mercedes Carranza i Gabriel García Márquez, de Javier Granado i Ricardo Jaume Freyre, de Andrés Bello, Rómulo Gallegos, Vicente Gervasi, José Rafael Pocaterra i Jesús Enrique Guédez, de Gonzalo Zaldumbide i Jorge Carrera Andrade, de Ricardo Miró i Lleó Antonio Soto, de Max Jiménez, Carmen Lyra i Joaquín García Monge, de Juan Ramón Molina i Froylan Turcios de Rubén Darío i Ernesto Cardenal, de Luis Alfredo Arango, Julio Fausto Aguilera i Miguel Ángel Asturias, de Italo López Vallecillos, Roque Dalton García, Manlio Argueta, Claudia Lars i Álvaro Ménem, de Amado Nervo, Alfonso Reyes, Juan Rulfo, José Emilio Pacheco i Ali Chumacero, de José María Heredia, José Martí, Nicolás Guillén i Alejo Carpentier, de Francisco Henriquez i Salomé Ureña, de Julia de Burgos, Luis Lloréns Torres, Luis Pales Matos i Evaristo Ribera Chèvremont, de ANACAONA, Anthony Phelps, Rony Lescouflair i Jacques Stephen Alexis
 

Les terres i el treball, l'amor i la vida, la veu dels pobles de Llatinoamericà estan en l'ancestral i profunda saviesa de les comunitats indígenes d'Oaxaca, Guerrero i Michoacán, de Chiapas, Campeche i Yucatán, a les humanes i més dignes raons dels zapatistes, en la desesperació i justa rebel·lia que embarga l'ànima de la majoria, en la fidel memòria, l'amor i el valor de les àvies de la plaça de maig, en la cultura i la noblesa, el valor i la senzillesa dels Tehuelche i els maputxes, de la població nàhuatl, dels maies i els guaranís, dels quetxues i aimaras
.

Les terres i el treball, l'amor i la vida, la veu dels pobles de Llatinoamericà és la veu profunda i tel·lúrica dels volcans, de la pluja i els vents que defensen la Mare TERRA, és la llum dels seus ancestres Lautaro, Pelantaru, Lientur i Caupolicán, de Túpac Amaru i Micaela Bastidas, de Túpac Katari i Bartolina Sisa, de Manuela Beltrán i José Antonio Galán, de mama Dolores Cacaungo, Rigoberta Menchu i Evo Morales i altres tants anònims en l'esperit Pachakuti dels Pobles originaris,
el nou despertar dels fills de la Pachamama i el Tata Inti.
 

Per la Terra, el treball, l'amor i la vida, la veu dels pobles de Llatinoamericà, els Poetes de la Terra i Amics de la Poesia desafiaran l'hegemonia del Gran Poder, mentre els quedi la consciència i, amb ella, el verb i les mans. I ho faran fent valer la justícia i la terra, la pau i la llibertat anant de Rio Grande a la Patagònia, fent front a les resistències i a les bogeries dels mostres inhumans.

Els Poetes de la Terra i Amics de la Poesia és la veu que reverbera en ecos de futur proclamant la dignitat dels Pobles Originaris de Llatinoamericà, el Poble Indi.

El Poble Indi, noble i autèntic, orgullós de les seves arrels, que ni s'humilia ni es ven, arriba al niu i als ous de l'àguila, menja les fruites, arrels i herbes silvestres, beu l'aigua dels cactus al desert, el poble indi que ni s'humilia ni es ven, en conèixer de nen la terra i l'aigua neta, les praderies verges i sense fites ni fils de ferro, el cel net, l'Óssa Major i l'Estrella Polar.


Els fills de la Terra davant el PODER s'aixequen i prenen la paraula, davant el feble s'humilien i baixen la mirada, davant la seva Mare s'inclinen i s'agenollen per besar-la.

Els fills de la Terra mengen la poma de l'arbre de la saviesa per comprendre el perquè de les coses i fugir del no-res.

Els fills de la Terra són el llampec a les nits fosques i el tro en els temps del silenci que talla els fils de ferro i fa caure els murs de la ignorància.

Els fills de la Terra, més enllà de tot i per damunt de les distàncies i les diferències volen a la trobada els uns dels altres sobre els mars i oceans, sobre les terres baixes per arribar als cims dels cinc continents i poder donar-se una càlida, forta i immensa abraçada, per SER, en unir-se i recórrer junts, colze a colze, mà a mà, el llarg i irrenunciable camí, la ascendent e històrica marxa dels Pobles Originaris per la restitució de tots els seus drets i terres ancestrals. I on ja no se els pugui restituir la seva terra, el gran PODER haurà de demanar perdó humilment, en un acte de públic desgreuge i de compensació econòmica i moral que els retorni una mica de tot el que se'ls ha robat durant els últims cinc segles, amb l'ajuda de la creu i l'espasa, amb les seves lleis injustes, insolidàries i inhumanes. Perdó hauran de demanar tots els fills dels déus blancs pel saqueig i els crims que han comès i cometen a diari, espoliant, destruint i matant la Terra a marxes accelerades amb la seva immesurable Cobdícia.

I els Poetes de la Terra li lliuraran als Pobles Originaris la seva poesia, el "arma carregada de futur" que els caracteritza i defineix com a éssers humans.

 
 
 
SIN TI, SIN VOSOTROS,

Consciente de lo que digo.
¡Soy! Que sé lo que escribo.
Y sé, que serán tan temidos
Cómo amados mis versos,
en manos de la gente noble
y  sencilla de Latinoamérica.

Sé, que en vuestras manos:
mis versos serán al ALBA,
las lágrimas de la Media Luna
sobre los dátiles de la palmera,
las espigas de trigo y de arroz,
la rosa azul y la flor del maíz.

Consciente soy, cómo lo soy,
de que sin ti, sin vosotros,
sin la LUZ y el VIENTO
de Latinoamérica
que alumbra y esparce
el eco lejano de mi verbo.

Que le da alas a mis versos,
para que vuelen, y vuelen,
más alto, más y más lejos,
para que vuelen y lleguen…
Allí donde moran las almas
de los nobles chamanes.

Allí donde no llega la garra
afilada del buitre, ni se oye,
la risa gélida de las hienas,
puñales y siervas a sueldo
de las mitras purpúreas,
de los sapos del Pentágono.

¡LUZ y VIENTO! de mis versos;
Haz!! Que vuelen y lleguen…
Allí donde nacen los ríos,
allí donde nacen y crecen,
los sueños de paz, amor y vida
de todos los niños del Mundo.

Consciente de lo que digo,
¡Soy! Que sé lo que escribo,
y responderé de mis versos,
sabiendo qué ¡Soy!! Si soy,
el eco lejano de vuestra voz
cabalgando la furia del viento.

Sabiendo qué ¡Soy!! Si soy,
el eco lejano de vuestra voz
cabalgando los relámpagos
en las noches frías, oscuras,
cabalgando los truenos
en los tiempos de silencio.

Sabiendo qué ¡Soy!! Si soy,
el eco lejano de vuestra voz
cabalgando la fuerte lluvia
y las olas del mar bravío.
Qué, el poeta es nadie, nada,
no existe ni tiene nombre.

SIN TI, SIN VOSOTROS,
LA LUZ Y EL VIENTO.


OLIVIER HERRERA MARÍN
Presidente
 
Ruth María Rodríguez López
Vicepresidenta
 
María Ángeles Fernández Jordan
Secretaria

Associació Internacional Poetes de la Terra i Amics de la Poesía. (POETAP)

Leave a Reply

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

- Copyright © Poetas de la Tierra y Amigos de la Poesía (POETAP) - Skyblue - Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -